Passa el temps, canvíen els governs, canvien les persones al càrrec dels diferents departaments, però a la zona ter-brugent seguim essent el vagó de cua, o per ser més explícits: El cul del món.
Fa 2 dies es va inaugurar la subestació de Bescanó de la MAT. Presència màxima de les més altes autoritats: President de la generalitat, Directors de Red Eléctrica d’Endesa, delegat del Govern… una infraestructura que diuen necessària i imprescindible per les comarques gironines. Nosaltres no entrarem a posar en dubte si és necessària o no, perquè no tenim prous coneixements sobre el tema; només sabem que els grans beneficiats no en som les persones del territori on està situada, que a més som els qui hem d’aguantar l’impacte paisatgistic de la MAT. Si d’aquí a 4 dies ens construeixen la central de cicle combinat, a banda de l’impacte visual, tindrem també un impacte ecològic.
I com sempre, és el que toca. En algun lloc s’han de fer les coses i nosaltres ens toca acollir-ho. Esperem, segons va dir el president de RED ELÈCTRICA, que un cop LA MAT connectada es comencin a suprimir i a treure
bona part de les línies obsoletes que passen per les guilleries. Perdoneu que siguem exceptics en aquesta part, però en principi hauria de ser així, tot i que ja sabem que una cosa és el que es diu i una altra el que acaba succeint. Recordeu les tanques de la carretera que s’havien de moure? Hi ha un compromís, que dubtem que es dugui a terme.
De la mateixa manera estem veient la llum al final del túnel amb les eternes obres de la canonada EL PASTERAL – MONTFULLÁ. Sembla ser que ja està la canonada acabada i ara s’està refent la ruta del carrilet. Per cert, hi ha trams en que el bici-carril és tan ample com la carretera, cosa que és totalment surrealista.
Una altra obra que a nosaltres no ens aporta absolutament res, però que la patim i la patirem. Com? Doncs perquè el cabal del Ter seguirà essent lamentable i que seguirà sense complir els mínims quan hi hagi sequera.
Se’ns va vendre que amb la dessalinitzadora d’EL PRAT, Barcelona agafaria menys aigua del TER i aquesta aigua permetria que el riu recuperés cabal. Les obres d’aquesta magnífica canonada fan que això no sigui així. L’aigua que no anirà a Barcelona, anirà a la Costa Brava.
A més, fins i tot amb els cartells ens han estat enganyant. Si us fixeu, diu: SUBSTITUCIÓ DE LA CANONADA DE DIÀMETRE 70 cms. La canonada anterior tenia 70 Cms, és correcte. La nova que posen te 120 cms, no 70 cms. A més no és substitució, sinó que es posa una canonada nova al costat de l’antiga. El cabal que es pot treure del Ter amb aquesta canonada més l’antiga, és més del doble del que es podia treure fins ara. La prova més palpable de tot això és que la planta potabilitzadora de Montfullà ha doblat la seva capacitat, amb unes obres d’ampliació espectaculars.
I és el mateix cas que la MAT. D’algun lloc s’ha de treure l’aigua, i nosaltres en patirem les conseqüències.
Així doncs, dues obres de gran envergadura, gran inversió, a casa nostra i de les quals no en traiem cap profit, només les patim, en nom de la solidaritat i de l’interès general.
Però que passa amb “lo nostre”? Només se’n recorden de nosaltres quan hem d’acollir el que els altres no volen? Quan deixarem de ser els oblidats? Perquè tenim una carretera nefasta? Què ha de succeir per que això canvïi?
I els ciutadans? Podem fer alguna cosa més? Quan tota classe de governs no atenen les nostres necessitats, es pot actuar de forma passiva i conformista, o protestar i fer molt soroll. Avui en dia estem en una societat en que s’ha demostrat que la protesta i la indignació serveixen per buscar solucions als problemes, o almenys donar-los a conèixer.
Potser ha arribat l’hora d’indignar-nos, o sinó seguirem 30 anys més amb aquesta carretera. I sí, serà culpa dels polítics, però també serà culpa nostra si no fem res i seguim pensant que algun dia algú ens vindrà a solucionar els problemes.
Si vols veure totes les imatges de la inauguració de la subestació de Bescanó, fes clic aquí.