La carretera
História:
La Història de la carretera de la vergonya és paral.lela a la del Tren d’Olot. El que era el principal mitjà de comunicació entre Olot i Girona i tots els pobles al seu pas, va ser clausurat el 15 de juliol de 1969, amb molta oposició veïnal. A partir de llavors, la N141 entre anglès i El Pasteral i la avui coneguda com a C-63 entre Santa Coloma de Farners i Olot, van prendre el relleu del tren com a principal via de comunicació de les poblacions. Tot el transit de persones que fins aleshores havia utilitzat el tren com a transport, va passar a la carretera i la TEISA i els cotxes particulars van agafar el relleu incrementant molt el transit d’una carretera que tenia un traçat l’inici del qual es perd en la memòria dels mes vells de la zona.
El 1979, la pressió popular va aconseguir que s’arreglés el ferm de la carretera, que estava en un estat lamentable. Aquí neix el nom de CARRETERA DE LA VERGONYA, amb el qual els ciutadans van batejar la carretera. El traçat entre Anglès i Salt, era exactament el mateix que ara.
A principis dels anys 90 es comença a arranjar el traçat de la C-63 entre Santa Coloma i Olot. Es fa per trams i és una obra que s’està executant encara ara. Queden pendents les variants d’Anglès, Amer, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Les Preses.
Pel que fa a la N141, la carretera cau en l’oblit amb la construcció del traçat de l’eix transversal. El projecte inicial de la N141 havia de comunicar Girona amb la Catalunya interior, passant pels pantans de Susqueda i Sau cap a Vic, Manresa i Cervera. El fet de fer el traçat de l’eix per la zona de Santa Coloma i les Guilleries va fer que la N141 es quedés totalment marginada. El 1993 el govern de la generalitat en aquest moment promet que tot i aquesta decisió de fer passar l’eix per Santa Coloma, arreglarà el traçat de la N141, però fins a l’actualitat no ha succeït.
Accidents i cues estan a l’ordre del dia; El transit es fa cada cop major donat el gran nombre de persones que treballen a Girona i viuen a les poblacions i a l’inrevés. Molts amics, familiars i coneguts dels ciutadans dels pobles de la zona perden la vida en aquesta carretera durant tots aquests anys.
El juny del 2006 es presenta amb gran solemnitat el projecte del nou traçat entre Salt i El Pasteral, del qual es diu que passarà a exposició pública el mateix estiu i es preveu que les sobres comencin el 2010. Els alcaldes diuen que és una gran noticia, però que arriba tard. El 2009 es comencen unes obres de reforç del ferm i manteniment del mateix traçat amb gran sorpresa dels ciutadans, que estaven esperant alguna cosa mes: UN NOU TRAÇAT. Es comença la movilització ciutadana a través d’internet per tal de fer pressió al respecte i neix la PLATAFORMA CARRETERA DE LA VERGONYA.
Es calcula que avui en dia més de 7000 cotxes circulen diariament per la N141 en aquest tram. Les obres de l’AVE suposen un transit de 40 camions de gran tonatge per hora.
El 22 de setembre de 2009, la conselleria anuncia que desencalla el projecte de la carretera en el tram fins a Bonmatí i que quedarà pendent la resta, ja que no hi ha consens en el traçat de la variant de Bescanó. És un gran pas, però ens queda molta feina per fer.
Característiques:
- Es tracta d’una carretera NACIONAL, almenys en la seva denominació, tot i que depèn de la Generalitat de Catalunya.
- És l’artèria natural de comunicació de les nostres poblacions.
- Te un trànsit elevadíssim, tant de cotxes com de camions.
- Moltes persones treballen a Girona i viuen als pobles, o al revés.
- Les fàbriques tenen un accés natural pèssim per carretera.
- Àrids:La zona del mig ter és el subministrador d’àrids de la majoria d’obra pública de la demarcació.
Estat actual: El mapa de la Vergonya!
Mostra Carretera de la Vergonya – Un Itinerari mortal de Salt al Pasteral en un mapa més gran
Projecte en estudi:
