Tal i com publica avui EL PUNT (llegiu l’article aquí) el conseller Recoder ha explicat els detalls del que será la variant d’Olot. No dubtem que la variant d’Olot sigui necessària:

FOTO: EL PUNT . El conseller Lluís Recoder, entre l'alcalde, Josep Maria Corominas, i el delegat del govern, Eudald Casadesús, durant la roda de premsa que van oferir a l'ajuntament d'Olot. Foto: R. E.

Segurament és així, donat que amb els túnels de Bracons s’ha construit un eix viari que passa per la ciutat. El que més indigna és que sempre siguem els mateixos els qui acabem a la cua de les promeses incomplertes, de les obres que no es fan i dels qui patim les consequències en forma de ferits, morts i de depressió económica de les nostres poblacions.

Quan hi ha hagut bonança económica no s’ha fet res. Molts projectes, molts plànols i ni una sola excavadora.  Quan hi ha crisi, l’excusa és perfecta: no hi ha diners,  tot i que per exemple es farà la variant d’Olot o  el desdoblament de l’Eix Transversal. Així doncs NO HI HA DINERS PER ALGUNS?. Algun dia es compensaran els 40 anys de retard que portem?

Han passat governs de molts colors polítics, consellers nascuts lluny i nascuts aprop….  cap d’ells han aconseguit fer el nou traçat de la N141. Es milloren totes les carreteres. Carreteres amb poc transit es converteixen en supercarreteres (passeu des del magatzem d’AZKAR al polígon torre Mirona fins a Aiguaviva i veureu que vull dir).  No existeix una sola carretera a Catalunya amb un trànsit de  10.000 vehicles diaris que sigui tan estreta i amb uns revolts tan perillosos.

Què està passant? Estem davant d’un cas paranormal? Truquem a Mulder i Scully? A “Cuarto Milenio”? A Sebastià Darbó?  La conserven així com a patrimoni cultural? És per que quedin vestigis d’abans de la revolució industrial?

I als ciutadans de Bescanó, Bonmatí, Anglès, La Cellera, Amer… ens sembla bé? Farem alguna cosa? o només ens dedicarem a lamentar-nos cada cop que  hi hagi un accident o cada cop que tanqui una fàbrica perquè no és rendible la activitat industrial a la nostra zona? fa riure veure com ens dediquem a crear “zones industrials”, com la nova d’Anglès. Riure evidentment per no plorar. No hi ha cap empresa amb una mica de seny que es vulgui instal.lar en un lloc amb aquestes infraestructures tan lamentables.

De moment sembla que hi ha uns quants que estem indignats, però ens fa falta que siguem molts més.

I tu que penses fer? … Segur que pots fer alguna cosa.

Si et penses que ja t’ho solucionaran, pots estar esperant 40 anys més.

Les autoritats inauguren la subestació de la MAT

Passa el temps, canvíen els governs, canvien les persones al càrrec dels diferents departaments, però a la zona ter-brugent seguim essent el vagó de cua, o per ser més explícits: El cul del món.

Fa 2 dies es va inaugurar la subestació de Bescanó de la MAT. Presència màxima de les més altes autoritats: President de la generalitat, Directors de Red Eléctrica d’Endesa, delegat del Govern… una infraestructura que diuen necessària i imprescindible per les comarques gironines. Nosaltres no entrarem a posar en dubte si és necessària o no, perquè no tenim prous coneixements sobre el tema; només sabem que els grans beneficiats no en som les persones del territori on està situada, que a més som els qui hem d’aguantar l’impacte paisatgistic de la MAT. Si d’aquí a 4 dies ens construeixen la central de cicle combinat, a banda de l’impacte visual, tindrem també un impacte ecològic.

I com sempre, és el que toca. En algun lloc s’han de fer les coses i nosaltres ens toca acollir-ho.  Esperem, segons va dir el president de RED ELÈCTRICA, que un cop LA MAT connectada es comencin a suprimir i a treure

Arribada del President Mas

bona part de les línies obsoletes que passen per les guilleries. Perdoneu que siguem exceptics en aquesta part, però en principi hauria de ser així, tot i que ja sabem que una cosa és el que es diu i una altra el que acaba succeint.  Recordeu les tanques de la carretera que s’havien de moure? Hi ha un compromís, que dubtem que es dugui a terme.

De la mateixa manera estem veient la llum al final del túnel amb les eternes obres de la canonada EL PASTERAL – MONTFULLÁ.  Sembla ser que ja està la canonada acabada i ara s’està refent la ruta del carrilet. Per cert, hi ha trams en que el bici-carril és tan ample com la carretera, cosa que és totalment surrealista.

Una altra obra que a nosaltres no ens aporta absolutament res, però que la patim i la patirem. Com? Doncs perquè el cabal del Ter seguirà essent lamentable i que seguirà sense complir els mínims quan hi hagi sequera.

Se’ns va vendre que amb la dessalinitzadora d’EL PRAT, Barcelona agafaria menys aigua del TER i aquesta aigua permetria que el riu recuperés cabal. Les obres d’aquesta magnífica canonada fan que això no sigui així. L’aigua que no anirà a Barcelona, anirà a la Costa Brava.

A més, fins i tot amb els cartells ens han estat enganyant. Si us fixeu, diu: SUBSTITUCIÓ DE LA CANONADA DE DIÀMETRE 70 cms. La canonada anterior tenia 70 Cms, és correcte. La nova que posen te 120 cms, no 70 cms. A més no és substitució, sinó que es posa una canonada nova al costat de l’antiga. El cabal que es pot treure del Ter amb aquesta canonada més l’antiga, és més del doble del que es podia treure fins ara.  La prova més palpable de tot això és que la planta potabilitzadora de Montfullà ha doblat la seva capacitat, amb unes obres d’ampliació espectaculars.

Imatge de la subestació

I és el mateix cas que la MAT. D’algun lloc s’ha de treure l’aigua, i nosaltres en patirem les conseqüències.

Imatge de la Subestació

Així doncs, dues obres de gran envergadura, gran inversió, a casa nostra i de les quals no en traiem cap profit, només les patim, en nom de la solidaritat i de l’interès general.

Però que passa amb “lo nostre”? Només se’n recorden de nosaltres quan hem d’acollir el que els altres no volen? Quan deixarem de ser els oblidats?  Perquè tenim una carretera nefasta?  Què ha de succeir per que això canvïi?

I els ciutadans? Podem fer alguna cosa més? Quan tota classe de governs no atenen les nostres necessitats, es pot actuar de forma passiva i conformista, o protestar i fer molt soroll.  Avui en dia estem en una societat en que s’ha demostrat que la protesta i la indignació serveixen per buscar solucions als problemes, o almenys donar-los a conèixer.

Potser ha arribat l’hora d’indignar-nos, o sinó seguirem 30 anys més amb aquesta carretera. I sí,  serà culpa dels polítics, però també serà culpa nostra si no fem res i seguim pensant que algun dia algú ens vindrà a solucionar els problemes.

Si vols veure totes les imatges de la inauguració de la subestació de Bescanó, fes clic aquí.

Aquí podeu llegir el que publica el diari de Girona

EVA BATLLE El conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder no posa data per l’execució de les obres de la nova N-141, la carretera que ha d’acabar amb la via que va d’Amer fins a Salt i que és popularment coneguda com a carretera de la Vergonya.

El titular de Territori i Sostenibilitat, en una reposta al Partit Popular de Catalunya a una pregunta formulada pel diputat Enric Millo, explica l’actual estat dels diferents trams que conformen aquesta via i de fet, en cap d’ells dóna dates per a la seva execució.

En canvi, el setembre de 2009, l’exconseller del mateix ram Joaquim Nadal, quan governava el Tripartit a la Generalitat, va assegurar que en dos anys s’havien d’iniciar les obres del tram que transcórrer des del Pasteral fins a Bonmatí, perquè era el temps en què es trigava a tenir a punt el projecte constructiu i adjudicar els treballs de la nova carretera.

La carretera de la Vergonya, que va d’Amer fins a Salt, inclou la N-141 i part de la C-63. És una via que pels usuaris i veïns del territori és una necessitat ja que el seu traçat actual que es considera insegur en ser en moltes zones estret i ple de corbes i també, per rehabilitar econòmicament aquesta zona que al parer dels veïns es troba en una situació de menysteniment per la falta d’unes bones comunicacions amb Girona.

Fruit d’aquest descontentament i de les «promeses» sobre la nova carretera per part dels diferents governs que han passat per la Generalitat va sorgir ara fa tres anys la plataforma de la Carretera de la Vergonya que reclama que es faci aquesta via i de fet, s’ha reunit amb els diversos alcaldes de les poblacions afectades així com els titulars encarregats de Territori del Govern per desencallar-la; un fet que es va materialitzar el 2008 amb l’encàrrec del projecte constructiu per part del Govern tripartit però que en canvi, encara no ha suposat l’inici de les obres.

Sense moviments de terra

Aquest gener, diferents alcaldes afectats per aquesta via reconeixien a Diari de Girona que tot i l’anunci que aquest 2011 s’havia de començar a veure moviments de terres entre el Pasteral i Bonmatí però de moment no ha passat i que per això volien trobar-se amb el titular de Territori i Sosteniblitat.

I és que aquest tram selvatà -Pasteral-Bonmatí- és l’únic que hi ha hagut consens en el territori pel que fa al seu traçat però a hores d’ara, segons assegura el mateix conseller Lluís Recoder encara no té el projecte constructiu llest, sinó que està en redacció i per tant, l’execució de les obres no es pot programar fins que s’acabi i «s’habilitin els pressupostos corresponents en funció del cost definitiu del projecte». Els treballs d’aquest tram de nova carretera estan valorats en uns 74,36 milions d’euros.

Pel què fa a l’altre tram d’aquesta nova carretera, que ha de circular entre Bescanó i Salt és el més polèmic ja que fruit que de la manca d’acord entre municipis per la creació de la variant de Bescanó s’ha anat posposant i de fet, fruit de les al·legacions encara s’ha d’acabar la redacció de l’estudi informatiu i llavors, caldrà posar-lo a informació pública. I com assegura el conseller en la resposta al diputat gironí Enric Millo, llavors «s’haurà de procedir a la redacció del projecte constructiu i a la resta de la tramitació administrativa i pressupostària per poder programar les obres».

Proposta de Resolució.

Aquí podeu llegir el text de la proposta de resolució presentada.

A LA MESA DEL PARLAMENT

Josep Enric MIllo i Rocher, Portaveu del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, DOLORS MONTSRRAT I CULLERÉ i JOSEP LLOBET NAVARRO, diputats, d’acord amb allò que preveuen els articles 145 i 146 del Reglament de la Cambra presenten la següent Proposta de Resolució, per tal que sigui substanciada davant de la COMISSIÓ DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT:

EXPOSICIÓ  DE MOTIUS

L’N141 uneix Salt amb Anglès. Juntament amb la C63, aquestes dues carreteres  segueixen les valls del Ter i el Brugent. L’N141 és una carretera desfasada pel que fa a traçat i prestacions i amb una alta intensitat de trànsit. L’any 2006 (darreres dades disponibles de la Generalitat) presentava una Intensitat Mitjana Diària (IMD) de 9.550 vehicles dia, una IMD que és superior els dies laborables. A més, hi transiten prop de 700 vehicles pesants cada dia. La C63, especialment en el tram entre Anglès i Amer també és una carretera amb greus deficiències que afecten especialment a la seguretat viària.

La carretera actual és estreta i no disposa de vorals en gran part del seu recorregut i suporta un trànsit molt intens de vehicles pesants de les explotacions d’àrids que hi ha a tota la zona.

El mes de gener de 2010, el Consell d’Administració de GISA va adjudicar la redacció  del projecte constructiu del condicionament de la C63 i l’N141 entre Amer i Bescanó per un valor d’1,2 milions d’euros.

Els projectes de millora dels diversos trams i variants es troben en diferents fases de tramitació. Malauradament, però, la retallada pressupostària ha afectat a molts projectes i en aquest moments no hi ha una previsió d’inici d’obres.

La carretera necessita d’una urgent millora de les seves prestacions. L’actual via s’ha d’eixamplar fins als 10 metres d’amplada, amb 3,5 metres per carril i vorals de 1,5 metres, el que milloraria considerablement la precària seguretat de la via, que malauradament s’ha emportat vides humanes durant els darrers anys.

La mala carretera afecta al desenvolupament econòmic dels municipis de la zona, que tenen aquesta via com a pas obligat pels seus desplaçaments a la ciutat de Girona.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

1. Presentar durant el primer semestre de 2011, el projecte constructiu redactat i el calendari d’execució de les obres de millora i ampliació de les carreteres N141 i C63 entre Salt(Gironès)  i Amer (La Selva).
2. Iniciar, abans de finalitzar l’any 2011, l’execució de les obres de millora i ampliació de les carreteres N141 i C63 entre Salt (Gironès) i Amer (La Selva).

Palau del Parlament, 26 de gener de 2011.

Josep Enric Millo   Dolors Montserrat    Josep Llobet

Preguntes escrites.

Aquí podeu llegir les 4 preguntes escrites presentades

A LA MESA DEL PARLAMENT

JOSEP ENRIC MILLO i ROCHER, diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb allò que preveuen els articles 141 i 144 del Reglament de la Cambra, presenta la següent PREGUNTA per tal que li sigui contestada amb resposta ESCRITA:

La carretera N141 entre Salt i Anglès i el tram de la C63 entre Anglès i El Pasteral són vies de titularitat de la Generalitat de Catalunya. Des de fa anys està previst la millora del traçat, però per diversos motius, aquesta actuació s’ha anat endarrerint.

El 2006 es va presentar un projecte del qual, fins el moment no es coneix previsió d’inici de l’execució.

Interessa saber a aquest diputat i al seu Grup Parlamentari:

1. Quines són les previsions del nou Govern de la Generalitat respecte a la carretera N141 entre Salt i Anglès i el tram de la C63 entre Anglès i El Pasteral ?

1. En quin estat de tramitació  es troba el projecte de nova carretera entre Salt-Anglès-El Pasteral?

1. Quan es preveu que es pugui iniciar l’execució de les obres en els diferents trams?

1. Quina és la previsió  de cost de les actuacions previstes per aquesta nova carretera?

Palau del Parlament, 16 de desembre de 2010.

Plantejar ara mateix el tema de la variant d’Amer és gairebé una ofensa a les demandes del territori. La Carretera de la Vergonya te diferents trams que ja estan consensuats i que son urgents, donada la seva perillositat i manca de capacitat per absorvir el transit que hi passa dia rere dia.  Son els trams que van just des de la rotonda de la CELLERA DE TER fins a VILANNA i la variant d’Anglès. Tot això està ben clar i es podria executar. Per que no s’executa? Suposem que o no hi ha diners o no hi ha voluntat política. Potser una suma de les dues coses.

Per un altre costat tenim el tema de la VARIANT DE BESCANÓ, que és el veritable cavall de batalla i el coll d’ampolla de la N141. Aquí és on cal centrar els esforços i la decisió política per tal de definir un traçat definitiu i posar-se mans a l’obra.

Llavors perquè ens maregen amb la variant d’Amer? De tota la “carretera de la vergonya”, si analitzem traçat i volum de transit, la variant d’Amer en seria el punt més prescindible. Quines ganes hi ha de fer una variant en una població en la qual no hi ha un transit excessiu i que el pas pel municipi son 2 rectes i 1 revolt? No tenim altres prioritats i altres demandes? Amb el pressupost que te la variant d’Amer no es pot començar a executar el que si fa falta?

També xoca molt la manera com s’han fet les coses. Es proposen 2 traçats i el DPTOP diu que un dels 2 s’ha desestimat i l’altre és el que s’ha de fer. Evidentment és una qüestió de preu, perquè un costa el doble que l’altre. Contrasta molt amb la indefinició i la manca de decisió política que hi ha respecte a la variant de Bescanó. A Bescanó si que cal que el DPTOP decideixi d’una vegada per totes quin és el traçat i el tiri endavant. Aquesta és una urgència del territori.

La urgència és començar les obres La Cellera –Vilanna, definir el traçat de la variant de Bescanó i executar-la. La variant d’Amer no te cap pressa, no cal perdre-hi temps ni diners, ni generar debats que desviïn d’atenció del que realment preocupa. Amer pot seguir sense variant 20 anys mes i no passarà res. Potser d’aquí a 20 anys calgui… o no. Això ja ho decidirà qui calgui quan hi hagi la necessitat. ARa no hi ha la necessitat.

El que ens preocupa és que no es tracti d’una maniobra per tal de justificar el fet de no fer absolutament res a tota la carretera. Coneixem molt bé l’excusa de “No es poden fer obres perquè hi ha oposició al territori” i això dona peu a anys i anys sense moure ni un dit.  Senyors polítics: Hi ha moltes coses a fer que no tenen oposició, sinó una demanda clamorosa i que no s’estan fent.  No ens maregin amb projectes que ara no necessitem. Els ciutadans d’Amer el que necessiten és una carretera digna per anar a Girona, no una variant. Posem-nos a fer això, enlloc de perdre el temps.

S’han editat 10.000 butlletins en paper que s’estan distribuint a totes les llars d’Amer, La Cellera de Ter, Anglès, Bonmatí i Bescanó.

El butlletí també es pot consultar per internet en aquesta mateixa pàgina.

Podeu fer clic per obrir-lo, ampliar-lo i per passar pàgines.

Foment aprova les connexions a Sant Gregori i Fornells però encara resta pendent Vilademuls.

Els usuaris que utilitzin l’AP-7 entre Fornells de la Selva i Vilademuls no hauran de pagar res. Aquest tram d’autopista, a diferència de la resta del projecte d’ampliació fins a la Jonquera, disposarà de quatre carrils en cada sentit perquè s’ha plantejat com la cricumval·lació de l’àrea urbana de Girona. És a dir, també farà d’autovia o N-II desdoblada. Per completar aquesta gran variant s’hi han projectat tres nous enllaços que se sumaran al Girona Sud i Girona Nord. Són els de Fornells de la Selva i Sant Gregori, que ja estan aprovats pel Ministeri de Foment i el de Vilademuls, encara amb el el projecte constructiu per aprovar.

Divendres de la setmana, Diari de Girona avançava la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) l’acord del Ministeri de Foment respecte l’enllaç de Fornells de la Selva. I, ahir, la concessionària de l’autopista, Acesa, apuntava que l’acord també inclou l’aprovació del projecte constructiu de l’enllaç de Sant Gregori.

Les obres de contrucció del tercer i quart carril entre Fornells de la Selva i Vilademuls van començar l’abril passat i segons va informar ahir Acesa “avancen segons el calendari previst”. El termini d’execució de l’ampliació de la pista és de 21 mesos. És a dir, s’ha d’enllestir pel gener de 2012. La fi d’aquesta ampliació, que s’està executant en dos subtrams entre Fornells i Sarrià de Ter, i entre aquest municipi i Vilademuls, coincidiria amb la finalització dels nous enllaços i, així mateix, amb la finalització de la resta del projecte d’ampliació fins a la Jonquera.

La concessionària completa les obres a l’AP-7 a Girona amb l’ampliació de dos a tres carrils en els trams entre Vilademuls i Figueres sud, i entre aquesta sortida i la frontera francesa. Aquest tram es preveu finalitzar al desembre de 2011. El tram que ja s’ha completat és el que va de sde Maçanet de la Selva fins a Fornells el passat mes de juliol.

“El tram de la carretera C63 des d’Amer fins a Anglès i el tram de la N141e des d’Anglès fins a Salt constitueixen, en el seu conjunt, la principal via de comunicació entre les comarques de la Garrotxa, la Selva i el Gironès, especialment per als municipis de la zona coneguda com a Ter – Brugent (Susqueda, Amer, La Cellera de Ter, Osor, Anglès i Sant Julià del Llor – Bonmatí).

Es tracta d’una via de comunicació molt freqüentada per camions i turismes que, atès el seu traçat estret, amb nombrosos revolts, amb zones molt obagues fins i tot glaçades els mesos d’hivern, es converteix en una carretera molt perillosa i, conseqüentment, amb una elevada accidentalitat. El fet que encari creui per l’interior de zones urbanes, pel mig del Pasteral, pel mig del carrer de les Fàbriques a Anglès, pel mig de Vilanna i pel mig de Bescanó, la fa encara més perillosa i amb retencions importants a les hores punta del matí, migdia i tarda, especialment en el tram de Bescanó.

Ja l’any 2007 el Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar un Estudi Informatiu per a la millora del traçat d’aquesta via entre Amer i Salt que incloïa, entre d’altres, variants al Pasteral, Anglès, Bonmatí i Bescanó.

No obstant això, la parsimònia de l’administració que ni tan sols va contestar les al·legacions dels municipis afectats ha repercutit en un estat d’indignació creixent que ha derivat finalment en la creació de la Plataforma Ciutadana de la Carretera de la Vergonya, la qual té per objectiu impulsar una unitat d’acció entre els ajuntaments afectats i la societat civil tot proposant que es comenci actuant en aquells trams que presenten un major consens en la solució final plantejada.

En aquesta línia, a finals del mes d’octubre de l’any 2009, els alcaldes dels municipis afectats per aquesta carretera es varen reunir amb el Secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Manel Nadal, i amb el Director General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Follia, per tal de reclamar un compromís en ferm sobre la voluntat d’actuar en aquesta carretera, compromís que s’havia de formalitzar en l’agilització del projecte, de la seva tramitació i, finalment, de l’adjudicació de les obres. La resposta al respecte fou que es preveia d’iniciar les obres del primer tram l’any 2011 o principis del 2012 i també que a finals de gener de 2010 s’hauria definit el traçat definitiu de l’últim tram que afecta els municipis de Bescanó i Sant Gregori i que, repetidament, s’havia utilitzat com a justificació dels endarreriments successius en la tramitació del projecte.

No podem oblidar sota cap circumstància que aquesta carretera és clau en el desenvolupament industrial, comercial i turístic de tota la zona doncs és la única via de comunicació d’una àmplia zona habitualment oblidada per les administracions i formada pels municipis de Sant Feliu de Pallerols, Les Planes d’Hostoles, Susqueda, Amer, La Cellera de Ter, Osor, Anglès, Sant Julià del Llor-Bonmatí i Bescanó, no només amb Girona i la seva àrea d’influència sinó també amb les comarques del Pla de l’Estany, l’Alt Empordà i, a través de l’accés a l’autopista A7, amb la resta del territori català.

Finalment el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, a través de GiSA i en data 28 de gener de 2010, ha adjudicat la redacció del projecte constructiu d’un tram d’aquesta carretera, concretament el que fa des d’Amer fins a Vilanna (al final de la recta de Can Casadevall, en terme municipal de Bescanó), sense que s’hagi definit però un calendari concret de la tramitació del projecte i posterior adjudicació de les obres.

És per tot això que el CONSELL D’ALCALDES DE LA SELVA acorda:

Primer.

Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya perquè acceleri l’adjudicació dels diferents projectes, la seva tramitació i la corresponent adjudicació de les obres, per trams si això ha de facilitar l’agilitat del procés.

Segon.

Instar a la totalitat dels partits polítics que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper dia 28 de novembre perquè incloguin en els respectius programes electorals, com a una de les prioritats per a les comarques gironines, la redacció dels corresponents projectes executius i d’estudi d’impacte ambiental per a la millora del traçat de la C63 i la N141e entre Amer i Salt així com l’adjudicació de les obres, per trams si s’escau, per tal de portar a terme l’arranjament definitiu i complert d’aquesta carretera durant la propera legislatura.

Tercer.

Instar a la totalitat dels ajuntaments afectats, els consells comarcals de la Garrotxa, de la Selva i del Gironès, el Consorci Ter-Brugent, la Plataforma Ciutadana de la Carretera de la Vergonya i la resta de la societat civil a treballar conjuntament per tal de coordinar accions i propostes amb l’objectiu final de que la Generalitat, a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, doni la prioritat que es mereix a aquest projecte.

Quart.

Instar el govern de la Generalitat de Catalunya perquè mantingui informats als alcaldes dels municipis de la zona i als membres de la plataforma ciutadana sobre l’estat de la tramitació i adjudicació dels corresponents expedients.”

DIARI DE GIRONA. 29/09/2010

La Selva

Clam dels alcaldes contra la carretera de la Vergonya

Ahir van aprovar una moció per reclamar que la Generalitat marqui com a obra prioritària aquesta carretera

LA CELLERA DE TER | E.B. El consell d’alcaldes de la comarca de la Selva ahir va aprovar per unanimitat una moció per reclamar que el Generalitat marqui com a obra prioritària la carretera que ha de substituir la que va d’Olot fins a Salt (N-141), que es coneix sota el nom de carretera de la vergonya. Aquesta moció està dirigida especialment al Departament de Política Territorial (Ptop) de la Generalitat que és qui ha desencallar aquesta obra, que ha de posar fi a una carretera estreta i amb moltes corves i que també té força sinistralitat.

El president del Consell Comarcal de la Selva Jordi Gironès assegura que s’insta a posar fi a la carretera actual “tant per la perillositat però també per tots els nivells, com l’econòmic”, ja que és una via molt utilitzada sobretot per les poblacions del Ter Brugent. Per tot això, reclamen que el Ptop no endarrereixi aquesta futura carretera. Cal recordar que l’any passat va sorgir una plataforma ciutadana que reclama que es desencalli aquest via, que va mobilitzar veïns i polítics.

]]> http://www.carreteradelavergonya.com/els-ajuntaments-pressionen-pel-nou-tracat-de-la-n141/feed/ 0